Hiba Abouk ('Eva & Nicole'): 'Ningú em va dir què era l'èxit, em va agafar de noves'

Antena 3 va estrenar el passat dijous 8 de maig la seva nova sèrie: 'Eva & Nicole'. Belén Rueda i Hiba Abouk interpreten, respectivament, a Nicole i Eva. Són dues dones de l'alta classe de Marbella que acaben enfrontades per un passat en comú en què van arribar a ser amigues. No obstant això, l'amor per un home va fer que els seus mons es separessin i ara una d'elles busca venjança.

Parlem en el marc del Festival de Màlaga 2024 amb Hiba Abouk, que interpreta a Eva durant els vuit episodis d'aquesta sèrie.

Què va ser el que més et va seduir de 'Eva & Nicole' per embarcar-te en el projecte?

La història, tant la del meu personatge com la de Belén Rueda. I també que els personatges de dues dones poderoses fossin els protagonistes d'una ficció. Dues dones inspirades en dones reals d'una època en què no era fàcil, com tampoc ho és ara, ser una dona empresària i tenir poder. Aquesta és la història de dones impressionants que van aconseguir coses que ningú aconseguia. A més, en un món, la nit de Marbella, tan masclista i sexista. Elles van aconseguir el seu lloc i fer-se respectar. Indagar en la figura de la dona forta que lluita contra vent i marea, i que és poderosa, em va agradar moltíssim del personatge.

Què ha estat el més complicat d'interpretar a Eva?

Complicat és entrar en una energia de venjança a vegades tan irracional, perquè pots jutjar el personatge si tu no ets així. Complicat sempre és construir un personatge des de zero, sempre són els mateixos nervis, la mateixa por i el mateix respecte. I alhora res és complicat, perquè al final tot es treballa amb moltíssim amor i amb moltíssima professionalitat. Així vas treballant i el complicat no és tan complicat, el difícil es converteix en fàcil i el fàcil es converteix en art, vaja. En aquest cas, ficar-se en una energia tan venjativa i tan fosca, encara que després s'entén per què i ho raones i ho entens, realment és una mica irracional al principi.

Té el seu punt divertit fer de dolenta?

Té el seu punt de gaudir moltíssim, per descomptat. Es gaudeix molt.

Com es construeix un personatge com aquest?

El d'aquest personatge és aplicable a tots, que és posar-te davant del full en blanc i decidir com parlarà, quins tics tindrà, com caminarà, què li agrada, què beu, fumarà o no fumarà, d'on ve, com es diuen els seus pares... És el procés en què crees el personatge. Sempre és difícil, però sempre és apassionant. Amb cada personatge és diferent, i en aquest cas Eva té un passat molt dur que s'anirà veient. Això fa que ella carregui amb una motxilla enorme plena de molta solitud, perquè no té família, només un amic que l'acompanya a tot arreu. Tenir en compte tot aquest dolor durant els primers capítols és important, i no és fàcil, encara que tampoc és difícil.

Entrar en aquesta set de venjança que té Eva és el que més t'ha costat del personatge. Has acabat entenent els seus sentiments?

Per descomptat, si no no ho hauria pogut interpretar. És clar que ho he pogut entendre. A més, que la venjança és un sentiment humà, i qui digui que no l'ha sentit està mentint. El que passa és que a mi no m'agrada la venjança, així que em vaig dir que la vida d'Eva no era la meva, que no havia de jutjar-la i que havia d'anar a mort amb el personatge.

Què és el més divertit que has hagut de fer com aquesta dolenta venjativa?

Riure'm de Nicole a la seva cara. Ha estat plaent mirar-la als ulls i dir-li: "Vaig a muntar una discoteca".

Va ser una tranquil·litat per a tu estar amb Belén Rueda, amb la qual ja havies coincidit en altres projectes?

Amb Belén vaig coincidir a la sèrie 'Madres', el que passa és que només ens vèiem en maquillatge i perruqueria perquè no teníem trama juntes. Sabia com era com a persona, i com a persona sempre l'he admirat moltíssim. Em sembla que tenir com a company una bona persona és meravellós. Saber que anava coprotagonitzar la sèrie amb ella va ser un gran notícia i una de les coses que més em venien de gust. És superprofessional, molt bona persona, he après moltíssim d'ella, m'ha donat molt suport i m'ha portat de la mà a tot arreu.

Has explicat que et vas presentar al càsting d''Eva & Nicole' amb una perruca per assemblar-te a Olivia Valère. Sols tenir aquest tipus de detalls cada vegada que et presentes a un càsting?

Com em van dir al principi que estava inspirada en Olivia Valère, que jo no sabia qui era ella perquè he trepitjat Marbella, però no he sortit de festa ni res, no ho sabia. Després em vaig assabentar de moltes coses d'aquesta senyora, que és fascinant. I és clar, aquesta senyora era rossa i jo sóc morena. Llavors vaig dir que havia de posar-me una perruca. Encara que, bé, jo només sabia que en el projecte estava Belén, que era l'única que estava, i Belén és rossa, així que vaig pensar que no em posarien a mi de rossa perquè no voldrien dues rosses. O sí, mai se sap.

Llavors vaig dir que si havia de ser Olivia Valère anava a ser Olivia Valère. De fet, em vaig posar també un vestit que s'assemblava molt a un dels que ella tenia. I així vaig anar. I per a altres càstings últimament faig coses semblants. He decidit fer-ho per anar a mort. A més, m'ho passo molt bé, em treu de mi i em diverteix. Crec que això forma part de la feina.

A més d'aprofundir en la figura d'Olivia Valère, et vas informar de res més de la Marbella d'aquells anys? Vas mirar les revistes del cor de l'època, per exemple?

Vaig llegir moltes revistes del cor perquè a la sèrie hi ha personatges secundaris inspirats en personatges reals que no sabien qui eren. Gunilla[von Bismark], per exemple. Vaig buscar per internet, vaig veure revistes, vídeos a YouTube... A més, tinc amics que van estar a Olivia Valère i s'ho van passar molt bé. Això està molt bé al principi, però després, quan vaig començar a rodar la sèrie, vaig passar olímpicament de tot això perquè no hi ha gairebé res d'això per al meu personatge. Eva es dedica a una cosa a la qual Olivia mai s'hauria dedicat. Vaig voler compondre un personatge pràcticament des de zero.

També hi ha escenes pujades de to. Heu tingut coordinador d'intimitat?

Per descomptat. Ho fèiem tot com una coreografia. És el menys complicat. Vaja, a mi no em suposa cap problema. En ficció interpretes coses que passen a la vida mateixa: pateixes, plores, fas l'amor, caus i t'aixeques. No anem a mitges tintes.

Hi ha un final feliç tancat o queda obert per a més temporades?

El final queda obert per a una altra temporada. Feliç o no feliç, no ho puc desvetllar.

Has dit que la sèrie toca molts gèneres. A tu què t'agrada més, treballar la comèdia, el drama...?

Jo em diverteixo molt amb les coses d'acció perquè m'agraden molt les coses físiques. M'ho passo increïble perquè em crec una dona amb un superpoder. També em diverteix moltíssim la ironia, interpretar-la em fa molta gràcia. A més, la sèrie també compta amb cops d'humor força bons. El personatge de Belinda Washington, Renata, que és l'amiga íntima de Nicole, ho fa molt bé en aquest sentit. M'ho he passat molt bé en aquest rodatge.

Et va costar assimilar el 'boom' d''El Príncipe'?

Jo sabia que anava a tenir èxit, però no sabia què era l'èxit. Jo sabia que anava a funcionar perquè llegia els guions i m'encantava la sèrie, pensava que seria un pepinazo. No obstant això, no sabia el que era petar-ho. Fins que no et passa no ho saps. Fins que no et converteixes en un personatge públic conegut no saps quines coses comporta tot això. Llavors, no és que em costés assimilar-ho, és que em va agafar de noves.

Ningú et va dir el que era de veritat l'èxit.

Ningú em va dir el que era, em va agafar de noves i ho vaig anar assimilant i digerint a poc a poc. Això sí, sempre amb moltíssima alegria, perquè això significa que la teva feina ha agradat i ha tingut èxit. Tant de bo em passi sempre. Estic superagraïda d'haver d'assimilar l'èxit d''El Príncipe'.

És una sèrie que segueix molt vigent.

Sí, des que la van posar a Netflix es va convertir en el més vist de Netflix. A més, com va ser una de les últimes sèries que es van estrenar a televisió abans que arribés el 'boom' de les plataformes, les famílies i els grups d'amics es reunien per veure-la. Era una cosa molt social quedar per veure 'El Príncipe'. Era com qui queda per veure el futbol. Això em sembla el més bonic de l'èxit de la sèrie, i que als que formem part d'ella ens hagi donat una visibilitat per seguir treballant, òbviament. Que una ficció aconsegueixi aquestes coses és molt bonic.