Eurovisió defensa el televot, però confirma possibles canvis en un futur

Eurovisió no és només música i espectacle; també està carregat de política, sovint acompanyada de polèmiques que acaben eclipsant el propi show. Aquest any més que mai s'ha parlat més de les controvèrsies que de les pròpies cançons. Entre elles hi ha la victòria de l'austríac JJ, la participació d'Israel en el certamen o la dubtosa validesa del televot.

Després de gairebé sis dies després de la ressaca eurovisiva i del sentiment agredolç que ens vam endur els espanyols, el director del Festival de la Cançó d'Eurovisió, Martin Green, ha emès una carta oberta dirigida a la comunitat eurofan.

El primer de tot ha estat donar suport i reafirmar la victòria neta que Àustria va aconseguir amb la seva cançó'Wasted Love'. "La seva actuació i cançó van guanyar el concurs amb justícia, claredat i validesa", ha afirmat intentant redirigir l'atenció sense entelar l'esdeveniment.

El segon va ser aclarir la validesa del televot, gestionat per l'empresa Once Germany GmbH, i sobre el qual ell mateix va assegurar que era impossible que es produís un frau. "Més de 60 persones a Colònia (Alemanya) i altres a Viena i Amsterdam supervisen el procés de votació a cada país i mantenen contacte directe amb socis de telecomunicacions i radiodifusió a tot el món".

Martin Green va voler tancar la polèmica sobre la votació assegurant que totes les decisions relacionades amb els resultats estan degudament documentades i revisades, en resposta a les reclamacions de diverses televisions europees —entre elles RTVE— després de conèixer-se que el televot espanyol va atorgar la màxima puntuació a Israel.

Però sens dubte, un dels temes més controvertits d'Eurovisió 2024 ha estat la influència de votacions massives organitzades per comunitats o diàspores. El director va reconèixer que aquest fenomen no és un error, sinó part de l'esperit del concurs, encara que va admetre que l'efecte amplificador d'algunes campanyes mereix ser analitzat i s'estudiarà de cara a futures edicions.

Sense oblidar-se tampoc de la gran distància entre els vots concedits pel vot popular (297) i el jurat professional (60) a Israel. La UER ha confirmat, després d'una investigació interna, que una agència governamental israeliana va organitzar una campanya digital a gran escala per afavorir el televot al seu candidat, Yuval Raphael.

Segons VerificaRTVE, l'estratègia va incloure anuncis dirigits a través de Google i la difusió de 89 vídeos personalitzats a YouTube, orientats a públics de 35 països. En aquests continguts s'explicava pas a pas com votar, es destacava el número d'Israel en el concurs —tant en semifinal com en la final— i es recordava que era possible emetre fins a 20 vots per persona. Després d'això, la UER haurà de revisar si aquest tipus de campanyes han de ser regulades més estrictament en futures edicions.

La pressió institucional sobre Eurovisió ha anat en augment, liderada per RTVE, que juntament amb altres televisions públiques europees —com les de Bèlgica, Finlàndia, Països Baixos, Islàndia, Eslovènia, Irlanda i Noruega— ha sol·licitat a la UER una auditoria del televot i més transparència en els resultats. Aquestes cadenes no només qüestionen el sistema de votació, sinó també l'impacte polític de permetre la participació d'Israel enmig del conflicte actual. Davant d'aquesta carta conjunta, l'organització del festival sembla disposada a obrir un debat sobre el procés, especialment pel que fa al televot.