Lara Álvarez ('La Conexión'): 'Tinc clar quin tipus d'entreteniment no faria'

Lara Álvarez torna a la televisió un any i mig després del seu darrer projecte amb 'La Conexión'. Es tracta de l'únic programa de la televisió on tot està connectat. 'La Conexión' és un trepidant concurs presentat per Lara Álvarez que ocupa la nit dels dimecres a La 1 des d'aquest 25 de juny.

En una entrevista per a TVeo, Lara Álvarez ha explicat tots els detalls de 'La Conexión' davant la seva arribada a La 1. A més, s'ha confessat sobre la seva nova etapa professional a La 1 després de la seva sortida de Telecinco.

S'ha fet llarga l'espera fins arribar fins aquí?

Molt, molt, molt. La veritat és que sí. Hi havia moments que deia "no em creuran de debò". No em creuran, però bé, crec que tot arriba quan ha d'arribar. I crec que també és un moment a la televisió espanyola de canvi. Ho deien tant Sergio com María, l'èxit que ha tingut ‘The Floor’ ens dona una pista que el concurs cultural pot tenir una bona acollida. Confiem que sí.

Tant de bo agafar també aquest rebuf i que els espectadors s'enganxin a aquest concepte d'aprendre divertint-te. I amb ganes també de veure aquest feedback i que vegeu el resultat. És un nou registre i també és una nova aposta.

Vaig passar-m'ho molt bé fent-ho, pot ser el programa de la meva vida pel repte que ha suposat, el canvi, l'aposta, sortir d'una zona de confort que tots coneixem per enfrontar-te a un nou camí no deixa de fer vertigen, però quan et donen una oportunitat així tot pren sentit i dius ‘tot estava connectat’.

Això significa una nova etapa a la teva vida, com ha estat aquesta connexió amb la televisió pública?

Soc una mica novata. És la primera vegada que puc parlar-vos aquí a TVE i l'acollida ha estat molt positiva. Hi ha molta il·lusió, ganes de canvi i formats nous i de cares noves. Això crec que per a tota la gent de la professió és molt important perquè es necessita. L'aposta, provar, també temptar una mica l'espectador amb coses noves i em sento molt feliç, la veritat. Em sento molt feliç, amb ganes, com deia també d'afrontar aquest i els projectes que vinguin.

Jo soc una apassionada de la comunicació, m'encanta la tele i aquest any l'he trobat a faltar. Ara estic vivint en primera persona això amb un programa a mode protagonista el que és sentir-te en aquesta casa, TVE. Així que estic sent molt ben acollida.

És la primera experiència pel que fa a un concurs cultural. Després també vaig estar de presentadora a ‘Me Resbala’ i en altres projectes de Mediaset, però és cert que aquí sento com que pot tenir el meu segell propi. No ve de recollir el llegat ni el testimoni de cap presentador que aquí es conegui. No pot haver-hi doncs una comparativa directa, és a dir, que m'ha permès jugar una mica amb ell.

Com construirem això com un segell propi? I això m'ha divertit moltíssim, més que pel protagonisme, per poder dir, ho farem així. Amb Satisfaction Iberia he tingut molt bona relació, s'ha entès dins dels paràmetres d'un format que s'adapta a Espanya i mantenint una mica aquesta línia, però hem pogut jugar en algunes coses i ha estat molt divertit.

Quan vas marxar de Mediaset, pensaves que el programa que volies fer seria com aquest?

La veritat és que si m'haguessis preguntat en aquell moment t'hauria dit, "tinc clar el tipus de contingut que vull fer". És un entreteniment familiar, un entreteniment que puguis compartir, que puguis encendre la televisió, que puguis jugar, que et puguis divertir, que et pugui deixar una sensació com 'que bé la vida, que divertit això'.

No sabia que vindria embolicat com un concurs cultural, però tampoc vaig dubtar quan m'ho van oferir perquè no és un concurs cultural a l'ús, no és un programa seriós o encotillat. Els concursants juguen, tu pots jugar amb ells i té aquest punt on et porta a la nostàlgia. Recordes moments de la televisió, de la música. No només és una cultura on hagis de dir amb la A, amb la B, no. Té una visió futurista, entretinguda i crec que dins que és cultural és molt divertit.

Com t'has apanyat amb la realitat augmentada? Com era estar en un lloc que no és del tot real?

Era curiós perquè tenies la meitat del plató que sí que era real, les dimensions són reals i els jugadors són reals, jo també encara que estava darrere d'aquell serrell meravellós, mai més, per cert (rialles). Però era curiós perquè nosaltres teníem monitors de referència molt puntualment.

Sabies on havies de mirar, però clar, com que la realitat augmentada i les respostes no les podien veure els concursants, a vegades t'ho imaginaves. Deia ‘doncs miro aquí i com que m'agafen de lluny’, doncs tant de bo sigui aquí. A vegades em deien és una mica més a la dreta o llegia la frase a un costat i apareixia a l'altre. És curiós, treballes d'una manera diferent, però també et permet estar més alerta de tot el que passa.

Agafes el relleu de 'The Floor', que deixa el llistó força alt. Tens una mica de pressió per això o no ho miraràs gaire?

La veritat és que no ho he pensat així, gràcies per posar-me ara mateix la pressió. Però crec que quan hi ha èxit dels companys a la cadena al final ens beneficia a tots. L'espectador et veu. No sé si el teu programa, però almenys és aquí i això és important. Que 'The Floor' hagi funcionat sent un concurs també cultural, dinàmic, fresc, que fa Satisfaction Iberia també, doncs dona una pista que pot funcionar. Jo gairebé prefereixo mirar-ho amb el got mig ple, que mig buit.

No penso "déu meu, quina pressió". Prefereixo pensar que hi ha ganes d'aprendre divertint-se. 'La Conexión' és diferent perquè no és visual en el sentit clàssic, però sí pel que fa a realitat augmentada. Hi ha també un joc visual que confio, desitjo amb totes les meves forces, que connecti amb l'audiència.

I et sents millor en un plató o a l'aire lliure?

Això és un poc preguntar si estimes més el pare o la mare. Crec que l'exterior sempre et permet jugar més amb els elements, amb el que passa i succeeix en directe. M'encanta aquesta part més aventurera, de “què hi ha, què fem”, i a més que no es pugui repetir. Te la jugues, agafes el que tens i estàs en directe. No descarto i m'encantaria fer un programa de viatges, ensenyar món, viure experiències amb concursants. Tipus ‘Pekín Express’, ‘Calleja’, una cosa així. Aquesta part de mi està viva i batega fort.

Però també és cert que estar en un plató tan espectacular, sentir-te la que reparteix el joc, l'amfitriona de la casa, la que genera entreteniment per a qui juga i per a qui és a casa... també m'ha fet sentir molt bé.

Aquest any i mig d'aturada t'ha servit per conèixer-te més a tu mateixa?

Fa temps que estic en aquest procés. Aquesta professió és meravellosa, però va a un ritme molt alt. És fonamental per a l'estabilitat de qualsevol, encara que parlo per mi, entendre que la vida no és lineal. A vegades estàs a dalt, a vegades a baix. A vegades tens feina, a vegades no. No pots posar tots els ous al mateix cistell. T'has de desenvolupar en tots els sentits. Aquest camí d'evolució i autoconixement no és cosa d'un any, i no s'acabarà mai.

Però aquest any m'ha servit per una cosa clara: cal seguir el teu camí. Cadascú parla des de la seva experiència. Si estàs malament a la feina i jo et dic que vaig deixar una cadena estant en una zona de confort, tu em diràs amb bona intenció: “No et moguis, fora fa fred”. I sí, fora hi ha incertesa. Però si no ho proves, si no busques el teu propi camí, ve la frustració i la insatisfacció personal.

Això és el que jo he après aquest any, el dir: “aquí no, doncs no passa res”. He donat el que havia de donar, em quedo tranquil·la si marxo i faré la meva aposta des de la sensació que és el meu moment per fer-ho. Després no t'assegura que funcioni, hi ha una travessia pel desert.

Has deixat clar a la presentació que tens moltes ganes de treballar i seguir a TVE. Penses en projectes més enllà de l'actual?

Sí. He après amb el temps que hi ha projectes que mai vas imaginar i de sobte apareixen i t'enamoren. De vegades cal deixar en mans de qui crea l'entreteniment la llibertat d'imaginar. Perquè vosaltres, els que ho sondegeu, sou els professionals per a això. Tinc clar quin tipus d'entreteniment no faria, per una qüestió de comoditat personal, però les ganes de treballar sempre hi són.

També tingueu en compte que ‘La Conexión’ està gravada des de l'any passat. Jo em veuré en pantalla, però no estaré generant contingut en directe. Així que necessito l'impuls de coses noves. I no està de més dir-ho! De vegades tenim por de dir el que pensem perquè es pot malinterpretar. Doncs no. Jo vull treballar. Soc aquí per treballar.

I tens alguna cosa ja confirmada?

Hi ha coses, però ja sabeu com és això... secretisme absolutíssim.

Ara mateix hi ha un rejoveniment de cares a TVE amb David Broncano, Chenoa, Rodrigo Vázquez i fins i tot tu...

Doncs sí, es nota un canvi. Tant de bo pogués dir-te: “Influeixo perquè el meu programa va fenomenal”, però encara no ho sé. Tant de bo hi hagi aquesta acollida com la que ha tingut Chenoa. Aquest canvi de frescor, de cares noves… la barreja que estan fent a TVE em sembla interessant. Per exemple, a ‘Saber y Ganar’ tenen una figura de referència combinada amb algú nou, i això aporta.

Però també hi ha una cosa que a la tele és matadora: el temps. No dona temps que un programa creixi. De vegades no es deixa sobreviure a formats que podrien funcionar, perquè falta paciència. I això no depèn de nosaltres, sinó de les cadenes.