El missatge emotiu de Manu Pascual després d’aconseguir la seva última fita a ‘Pasapalabra’

Aquest dimarts 22 de juliol no va ser un dia qualsevol a 'Pasapalabra'. Manu Pascual va assolir una xifra que, en els més de 25 anys d'història del programa, només havia aconseguit una persona: Orestes Barbero. Amb 300 programes a l'esquena, el jove es va convertir en el segon participant tricentenari del concurs d'Antena 3.

La jornada va començar amb tensió, com tantes altres, amb "La Silla Azul", la prova que decideix qui continua a 'Pasapalabra'. Manu la va superar una vegada més, assegurant la seva permanència i desbloquejant així una celebració molt esperada. Roberto Leal, conductor de l'espai, va ser el primer a assenyalar la importància del moment: "Un programa històric per a ell!".

Des de fa mesos, Rosa Rodríguez ha estat la rival més constant de Manu Pascual al plató. Més que una competidora, s'ha convertit en part essencial d'aquesta història compartida. Aquest dimarts no va voler quedar-se al marge de l'homenatge: "Gaudint del programa 300 de Manu. Enhorabona perquè és una cosa que està a l'abast de, literalment, una persona fins ara, que és Orestes, i ara dues. Enhorabona, perquè és una passada".

Però més enllà dels rècords, el moment més íntim del dia va arribar quan Manu va prendre la paraula abans d'enfrontar-se a El Rosco. Amb l'emoció continguda, va dedicar unes paraules a qui han estat al seu costat en la seva vida personal. "Volia dedicar-ho a la meva família, especialment a la meva mare", va començar. I va continuar, amb la veu trencada: "Ha lluitat per donar-me la millor educació possible, i això no és res comparat amb la lluita que ella ha tingut".

"A tota la meva família, a tota la gent que m'ha donat suport en els bons moments, i sobretot en els dolents, i a vosaltres. Venir aquí no és venir a patir, sinó a gaudir", va afegir. També va tenir paraules per a l'equip del programa i el seu presentador, que li va respondre emocionat: "Estem molt orgullosos de tu, Manu. Això és cosa teva, evidentment. Vosaltres sou els que concurseu i feu gran aquest programa".

Rosa, companya de tants duels, va voler tancar la jornada amb una última reflexió: "No vaig viure els seus 100, vaig viure els seus 200 i ara els seus 300". I va afegir una perspectiva que no va passar desapercebuda: "De vegades, perdem la perspectiva del que és aguantar aquí tant de temps i en les circumstàncies en què ho va fer ell, partint de zero".