Lalachus ('Grand Prix'): 'Hi ha gent que diu que m'han posat per la quota de greix'

'El Grand Prix' va tornar dilluns passat 7 de juliol a La 1 amb una nova temporada presentada per Ramón García. El conductor estarà aquest any acompanyat per Lalachus i Ángela Fernández com a copresentadores. Una nova temporada de vuit capítols, a més, que està coproduïda per primera vegada per RTVE juntament amb Prime Video.

En una entrevista a TVeo, Lalachus ens revela com afronta aquesta experiència com a presentadora d''El Grand Prix'. La comunicadora parla de la gran oportunitat que ha rebut i de la feina amb Ramón García.

Com t'has pres que hagi estat directament Ramón García qui t'ha escollit per presentar 'El Grand Prix'?

Ha estat una fantasia i, com he dit a la roda de premsa, m'hauria d'haver avisat, que si no no em pinto la ratlla de l'ull[riu]. És increïble. No hi ha programa que em posi més en perspectiva del que m'està passant que 'El Grand Prix', que és la televisió que recordo de quan era petita. Que segueixi estant aquí i que et truquin és un somni.

Quina era la teva prova preferida quan eres petita?

Em feia molta gràcia quan s'havien de posar els dels pobles a donar puntades cap amunt i estaven ensabonats. I la de les Mans Musicals m'encantava, però jo soc molt maldestra, caic estant quieta. Per això he demanat ficar-me a tots els ninots possibles, però les proves fan una por que flipes.

Ramón García ha alçat la veu per defensar-te de les crítiques, com les portes tu?

He après força a ficar-me en una bassa d'oli. Al principi no deixa de sorprendre't, perquè jo sempre he estat un perfil força blanc a xarxes socials, que no hi ha hagut res que hagi dit com a tal. M'estic adonant que no és una qüestió que m'insultin per ser grassa, és una qüestió que m'insulten a mi i a tothom que tingui una mica de focus. Ara no m'afecta, però et sorprèn que una senyora t'estigui insultant des de casa seva.

És una cosa que ha començat abans d'emetre's 'El Grand Prix'...

No sé què es pensa la gent que faré, si aquest programa és sota, cavall i rei. Tampoc pots fer una altra cosa, perquè no és el que diem nosaltres, l'important són els pobles.

T'imaginaves quan vas començar a fer vídeos per a xarxes que acabaries de copresentadora d''El Grand Prix'?

Mai. Estar a 'La Revuelta', que funcionés com ha funcionat, i totes les coses que han anat d'avançada, mai a la vida. Podria dir que era el meu somni de petita, però no m'ho plantejava mai. La meva àvia diu que en una vida hi ha moltes vides. Jo recordo la meva època de recepcionista, encara estic pensant que fa quatre anys estava fent fotocòpies i ara estic a 'El Grand Prix'... és molt estrany. La gent que treballava abans amb mi em pregunta què faig. Jo només faig coses per poder explicar quan sigui velleta. Això és molt fort, mai m'ho podria plantejar.

Aquest any podries repetir Campanades, però amb Ramón García?

Estaria bonic de veure, jo amb una capa doble.

Què ha estat més fort: presentar les Campanades, o copresentar amb Ramón García?

Estan a la par, perquè presentar les Campanades és molt fort. Quan estava amb David Broncano pensava que com havíem arribat fins aquí. A 'El Grand Prix' jo vaig estar de padrina i ja havia pogut sentir aquesta energia, és veritat que no venia de nou, però no deixa mai de sorprendre'm en aquest univers paral·lel.

Quan Ramón García va agenollar-se a 'La Revuelta' sabies que t'ho proposaria?

És que és molt fort, quan el vaig veure que agafava el coixí vaig pensar: què fa?. Quan ho vaig veure a casa meva, em vaig posar a plorar. Tot estava a l'aire, però oficialment va ser allà, i no m'ho esperava gens.

Com vas viure el tema de la polèmica per l'estampeta?

Va ser una situació difícil. Les Campanades era un moment de molta tensió, hi va haver molta conversa prèvia, molta història… i quan pensaves que ja estava, sorpresa! No mentiré, va ser fotut, sobretot perquè em preguntava el perquè. Mai hi va haver una intenció de parlar més enllà que de la televisió, perquè estem fets de televisió, i parlar d''El Grand Prix'. Al final, per una cosa o per una altra, al que hem arribat... però mai va ser amb intenció de veure si m'agafaven. Honestament, estic molt contenta perquè va ser una de cal i una d'arena.

En aquells moments en què ho vas passar malament, et va dir alguna cosa David Broncano?

Sí que hi va ser, i em va tranquil·litzar molt, perquè jo estava de nova a la televisió i David Broncano té un temple i unes coses com de que està tot 'ok'. Em va ajudar perquè hi va haver moments en què m'espantava, i moments en què no sabia si pronunciar-me o no. Em van aconsellar força bé i estic molt agraïda, perquè em trucaven molt per veure com anava, com estava. Quan es va arxivar, va ser el primer que m'ho va dir perquè estava molt atent.

Et planteges tornar a treure l'estampeta ara que estàs al programa?

Ja no m'hi fico, zero estampetes. No vull ficar-me en més embolics, mai va ser una cosa intencionada. M'han proposat fer coses de xarxes i acudits, però no.

Has notat molta diferència entre treballar amb Ramón García i amb David Broncano com a presentadors?

Em torna boja perquè ho controla tot per bé, està atent a les càmeres, els temps, que si la regidora ha dit una cosa, que si Ángela ha dit això... Però després és una persona súper generosa i et treu molta pressió. Perquè veus molta gent de la televisió, i després no saps com serà quan la coneixes en persona.

Per què creus que hi ha tant debat sobre el cos de la dona?

Hi ha gent que diu que m'han posat allà per la quota de la grassa. Em sembla ridícul, absolutament ridícul, perquè sento que anem enrere. En sortir a TVE, que és un públic més general, no entenc què li passa a la gent. Crec que s'ha agafat una tendència de fer broma, i la gent que té dos dits de front ho veu des de fora.

Crec que s'hauria de començar a moure que hi hagi un control o un límit. És una mica esgotador, sobretot perquè ja no és que ho llegeixis tu i passis, és que ho llegeix una noia més jove, i està en un moment que no està bé amb el seu cos, i et poden enfonsar.

En aquest sentit, creus que perfils com el teu donen visibilitat i normalitat?

Crec que és important que es vegin cossos d'altres formes fent coses. No és una qüestió que jo vagi d'abanderada de la gordofòbia, és que simplement soc una grassa fent televisió com ho està fent una altra persona, o fent xarxes socials, o anant a la platja.

No abanderaré res, només estic grassa i faig coses, com la resta de la gent. Jo no li estic dient a la gent que mengi moltíssim per estar com jo, simplement estic fent una feina. És necessari que es vegi gent ensenyant els seus braços i les seves xixes, o gent molt prima. Tots els cossos i les formes.