Ramón García: 'Continuo pensant que 'El Grand Prix' funcionaria millor amb la vaquilla'

'El Grand Prix' torna aquest dilluns 7 de juliol a La 1 amb una nova temporada presentada per Ramón García. El conductor estarà aquest any acompanyat per Lalachus i Ángela Fernández com a copresentadores. Una nova temporada de vuit capítols, a més, que està coproduïda per primera vegada per RTVE juntament amb Prime Video.

En una entrevista a TVeo, Ramón García ens revela les novetats d''El Grand Prix'. El presentador revela que va ser el propulsor del fitxatge de Lalachus com a nova presentadora del format. A més, també s'ha mullat sobre la supressió de la mítica vaqueta com a part dels jocs d''El Grand Prix'.

'El Grand Prix' fa 30 anys. En què has canviat tu en tot aquest temps?

Jo, que ara en tinc 63, i en tenia 33 quan vaig començar a fer això. Jo estic igual mentalment, físicament no, però mentalment, a l'hora de fer el programa, de venir, de divertir-me, crec que estic fins i tot millor. Quan comences un projecte no saps com anirà o com funcionarà fins que el coneixes. Després de tants anys fent-ho, per mi fer 'El Grand Prix' és un regal.

Ahir érem aquí gravant i vam acabar a les 22:30h, avui m'he llevat a les 6:45h del matí, he portat la meva filla al metro perquè faci pràctiques. He vingut aquí, estic amb vosaltres, em desmaquillo, em canvio, me'n vaig a Toledo i faig el meu programa a Castella-la Manxa, i tornada cap a casa. És a dir, que quan t'agrada una cosa, aquest esforç que fas, el fas encantat de la vida.

Malgrat aquesta trajectòria i el seu rendiment, sotmetre't de nou a les dades d'audiència, et genera tensió?

No, ja no. Sempre ho mires i vols que el teu programa es vegi molt, però és que ja depenem de moltes coses, com l'hora. Jo vull que vagi a les 22h, però anirà a les onze i escaig, molt tard per als nens. Per Nadal van dir que el programa no havia funcionat gaire bé... és clar, a les 23:15h per Nadal ja és difícil que funcioni! No es va crear per això, però és una decisió de TVE que cal respectar. A mi m'agradaria que fos a les 22h, no pels nens, sinó per estar la família junta, però ja no pots controlar tot, nosaltres aconsellem, però la nostra feina és produir i fer un programa.

Les audiències és clar que em continuen preocupant, però ja no m'emporto disgustos per si m'ha guanyat l'altre o jo he fet més. El programa està molt bé, està molt compacte, i per nosaltres també és important que es faci el salt a Prime Video. La gent el veurà quan vulgui en aquesta plataforma, com també a RTVE Play. Ja no és com abans, que s'havia de veure en directe.

Potser perds l'impacte del share, però si vas sumant després tot el que es veu, 'El Grand Prix' a la plataforma és el programa més vist amb diferència, però això no es suma ni es comptabilitza en aquest share pur de l'endemà. Cal començar a mentalitzar-se que el que cal fer és un bon producte i que després ja es veurà, on sigui, com sigui i a l'hora que sigui. Per als veterans costa això, però jo ja m'hi he acostumat.

L'entrada de Prime Video ha estat clau per continuar o ho hauries fet igual només a RTVE?

Sí que ha ajudat perquè calia arrodonir el pressupost. És un tema econòmic. RTVE tenia uns diners, i no arribàvem a fer vuit programes amb aquests diners. Vam buscar una ajuda, i aquesta ajuda va aparèixer, però n'han aparegut més, perquè curiosament ara vol 'El Grand Prix' tothom.

Tanquem amb Prime Video aquesta col·laboració, que cal agrair a les dues parts que hagin arribat a un acord fantàstic, i d'aquesta manera l'hem pogut produir. Són vuit programes, perquè aquest any TVE volia centrar-ho, que no ens anéssim al setembre, perquè allà sempre es perd. Fa anys les vacances de l'escola començaven al juny i tornaves al setembre, però ara la segona quinzena d'agost ja hi ha gent treballant. Això també es nota en el consum.

Dius que han aparegut més "ajudes" que volien 'El Grand Prix'. També a Espanya? Cadenes privades com Mediaset?

Sorprenentment hi ha de tot perquè és una marca de televisió veterana i tothom sap què és 'El Grand Prix'. I diuen: “Collons, s'han sabut modernitzar, ens pot encaixar”. Pot encaixar en qualsevol plataforma o cadena generalista i en això estem. Crec que 'El Grand Prix' té llarga vida.

Has explicat que tu personalment volies que hi fos Lalachus...

Sí, la decisió de Lalachus és una decisió meva. Jo la vaig conèixer personalment quan va venir de padrina l'any passat i em va encantar. I a la roda de premsa vaig llegir el que ella va escriure perquè va fer l'anàlisi perfecte del que significava 'El Grand Prix' per a una nena. Quan jo vaig llegir això de la Lala, em vaig emocionar molt. I primer em vaig callar i no vaig dir res a ningú, però després vaig trucar la Lala i li vaig dir: “Escolta, si hi ha més 'El Grand Prix', tu vindries a fer-ho amb mi?”, i es va posar a plorar, me'n recordo. I vam estar allà xerrant.

Després ho vaig traslladar a Carlo Boserman, que és com el meu germà i portem treballant junts tota la vida, i em va dir: “Ostres, quina bona idea”. I jo li vaig dir: “Mira, és a la casa, i jo crec que a la casa diran que sí”. I quan ja ens van dir que volien fer de nou 'El Grand Prix', que sempre volen canviar coses, els vam dir que la nostra idea era que vingués Lalachus. Els va encantar la idea, i la Lala és aquí i jo estic feliç amb ella.

Has donat algun consell a Lalachus o a Ángela per assumir la copresentació?

A la presentació sempre els dic alguna coseta, sobretot del ritme, perquè aquí hi ha moltes aturades i el timming és molt important, els temps. Tot ha de tenir el seu ritme, la xerrada, la patata... i després tot es desaccelera al final amb el diccionari. El que passa és que jo això ho tinc a la sang ja, ho tinc interioritzat. Quan arriba algú nou, doncs algun toc li dones, com a consell carinyós. Elles són molt bones professionals i ho fan el millor que saben. I després ja pel que fa a les xarxes socials, jo els dic a elles, que són d'aquesta generació: “Vosaltres veureu, però com menys hi feu cas, millor”. No val la pena.

La sortida de Cristinini d''El Grand Prix', per què es produeix?

Ha estat un procés de canvi. Després RTVE també ens va apuntar la possibilitat que hi fos Ángela Fernández, una veu nova i jove de RNE, que també necessitava promoció, i la televisió és el millor lloc per promocionar. Llavors va ser un consell de RTVE l'entrada d'Ángela Fernández i vam pensar que el seu lloc perfecte era el que deixava lliure Cristinini.

Per què creus que Lalachus rep tants atacs, mentre que Ángela Fernández no els pateix?

Perquè no la coneixen, espereu que comenci el programa... Jo no entro a xarxes socials perquè no em vull amargar els dies, però de vegades m'ho expliquen, i ho miro. A la Cristinini la van posar a parir, però a parir, i la pobra venia aquí alguns dies feta una calamitat. La mateixa gent que la posava a parir, ara posa a parir la LalaChus. Què li passa a la gent? És una vergonya. Per això a la roda vaig llegir aquella frase, que em sembla molt bona, sobre la covardia d'estar darrere d'un pseudònim i posar a parir la gent.

Aquí hi ha una deriva política molt clara. Hi ha una crispació política a Espanya que jo no recordo, i tot es porta al pla de la política. Per això he dit que Lalachus no és aquí per política, que l'he triada jo. Portar tot això fins a aquest punt m'emprenya molt, tenim una societat...

La gent deia quan la Covid: “Això ens farà millors”, i jo deia: “No, qui és un cabró, seguirà sent-ho”. I és veritat, i està passant. I qui és bona gent, doncs serà bona gent i ajudarà els altres. No ha canviat res. Vomitar el que es vomita contra Lalachus a xarxes socials, amb la covardia de no dir qui ets, em sembla terrible. Com aturem això? No en tinc ni idea, però seria bo aturar-ho.

En algun moment has sentit que posicionar-te políticament et perjudicava professionalment perquè et deixessin de contractar?

No, mai, perquè mai m'he posicionat políticament, i encara que m'hagin volgut posar etiquetes, jo les trec ràpidament. Jo vaig començar a TVE amb el PSOE governat per Felip González, llavors no hi havia presidents sinó directors generals, i dirigia Jordi García Candau. Jo he tingut no sé si són nou directors generals, i porto quatre presidents. Allà hi ha estat el PP, hi ha estat el PSOE... han anat canviant. I Ramón sempre era allà.

Hi va haver una etapa en què vas treballar menys, la de Zapatero. Van treure 'El Grand Prix' perquè van considerar que era de dretes per tenir una vaqueta?

No exactament així. Es retira perquè hi ha un moviment ecologista i animalista que va en contra de tenir una vaqueta a la tele. Majoritàriament els partits i les associacions d'aquest tipus solen ser d'esquerres, governava l'esquerra, i es retira 'El Grand Prix'. I ha estat fora molts anys. L'any passat es va aprovar la llei animal, i quan la gent em diu: “Volem la vaqueta!”, jo dic: “Però no veieu que no es pot?”. Per llei ja no es poden portar animals a televisió.

Això va començar d'aquesta manera, i va acabar amb un altre govern d'esquerres aprovant una llei de protecció animal que és la que regeix ara a Espanya. Però no la vaqueta d''El Grand Prix', tampoc portar un gos a fer una cursa de llebrers a la tele. Nosaltres fèiem ‘Agility Dog, que anaven els gossos saltant i tal. Ara no es podria fer això a la tele. És un tema que la política també va retocant coses a la societat, la televisió també forma part de tot això i s'ha d'anar recol·locant.

La gent continua demanant la vaqueta?

Sí, i jo sóc partidari de la vaqueta de veritat, perquè els jocs que fèiem amb la vaqueta són meravellosos. Als pobles es continua fent això, perquè Espanya és un país rural. S'equivoca la gent que des d'un despatx de Madrid creu que Madrid és l'important. O Barcelona, o Bilbao. Espanya continua sent rural, de poble, i als pobles continua havent-hi vaquetes, fins i tot a Euskadi, on hi estan en contra; o a Catalunya, on no hi ha toros. És una mena d'hipocresia. Per què continuem veient-ho i divertint-nos als pobles, i no ho podem veure a la televisió pública?

T'ha sorprès que 'El Grand Prix' continuï funcionant sense vaqueta?

Això és perquè també la societat ha evolucionat. Els nens d'ara no van conèixer la vaqueta, i creuen que 'El Grand Prix' és com el veuen ara. Jo continuo pensant que funcionaria millor amb la vaqueta de veritat, però ja sé que no es pot fer i hem potenciat els jocs. Nosaltres no volíem treure la vaqueta com a identificació d''El Grand Prix', i per això continua sent-hi.

Aquesta vaqueta, que està 'quadrada', l'hem portada dels Estats Units, d'on fan les mascotes dels equips de futbol americà. Que aquí es fa, però allà ho fan perfecte. Té molta vida, i en Miguel, que hi és dins, ho fa molt bé perquè ell és la vaqueta, ell és María Fernanda, i sent el que volem que se senti amb aquesta vaqueta. Que no és fàcil.

Et veus aquest any amb Lalachus a les Campanades?

Jo a les Campanades m'hi veig sempre perquè hi he estat vint anys fent això, i no sé si hi seré més. A mi m'agradaria, i jo crec que les últimes encara no les he fet. Algunes m'agradaria fer, perquè m'agradaria acomiadar-me. Ara, hi haurà un dia que diré: "S'ha acabat". Estaré tota la vida allà dalt? Jo conec molt bé els meus temps, i algun any, sense que ho sàpiga ningú, si tinc l'oportunitat de tornar, diré allà mateix que seran les últimes Campanades, però m'agradaria decidir-ho jo.

Però aquest moment no el veus proper, oi?

No, mentre jo tingui salut i estigui bé, i estigui viu en aquest món... Jo parlo del de les Campanades com si fos un altre, i de vegades penso: "És que porto vint anys allà". A la gent li agrada veure en certes dates el de sempre i el de sempre sóc jo. A mi m'agradaria veure Ramón García allà si jo fos l'espectador, perquè sap fer-ho i perquè a qui hi posis ho portarà bé. I abasto des de l'avi fins al nen, com 'El Grand Prix'. Perquè els nens m'han tornat a conèixer amb 'El Grand Prix', i l'avi continua sent el meu espectador. Llavors, quin presentador a Espanya té aquest target? No n'hi ha cap!

La tele ens acompanya, i tu ens has acompanyat molts anys, però fa la sensació que a tu també t'acompanya molt…

Totalment. Per mi la tele és una manera de viure, no una feina. Implica tot: primer, responsabilitat que tens amb un programa per tirar-lo endavant, mantenir uns horaris… a mi mantenir un programa diari en directe em marca molt la meva vida quotidiana: llevar-me a una hora, dinar, arribar a casa, descansar per estar bé... Al final és una dinàmica que porto fent molts anys i que et marca com a persona.

I després és la mentalitat. Jo evoluciono amb els espectadors, i això és molt important. La gent que es queda antiga és la que no evoluciona. Jo continuo avançant molt pendent del que agrada i del que no. Em continua agradant cada any investigar als mercats quins formats hi ha, què és el nou, què funciona als Estats Units, Anglaterra, Itàlia, França, Alemanya… ho miro tot. Veig el que es porta aquí, el que s'adapta bé o malament. I al final això em manté viu i molt fresc. I després, m'ho continuo passant molt bé.

Sóc una persona que crec que tinc bastants registres: no té res a veure fer les Campanades, fer 'En Compañía' o fer 'El Grand Prix'. I de vegades dic: “Collons, sóc el mateix, però sóc diferent”. Ara em trec això, me'n vaig cap a Toledo, em poso una camisa arromangada, i parlaré allà amb tres avis desdentats, els pobres, fets una merda, per millorar-los la vida. Aquest ja és un altre Ramón, però és el mateix. I a mi de vegades em sorprèn aquesta capacitat d'adaptació. Això és el que a mi em manté viu.