Óscar Casas ('El Gran Salt'): 'És el projecte en què més he pogut aprendre'

atresplayer estrena 'El gran salt' aquest mateix diumenge 29 de juny, després de cancel·lar la seva estrena al novembre. És una sèrie creada per José Rodríguez, a partir de la biografia que el mateix Gervasio Deferr relata al seu llibre del mateix nom. Óscar Casas interpreta el campió olímpic, un esportista perfeccionista i rigorós en la seva carrera esportiva.

Parlem en exclusiva a TVeo amb Óscar Casas sobre el seu paper i la seva àrdua preparació per protagonitzar 'El gran salt'. Una entrevista realitzada al setembre de 2024, en el marc del Festival de Sant Sebastià, abans de sortir a la llum les acusacions contra Gervasio Deferr i la cancel·lació de l'estrena.

Com et va arribar la proposta? Què va ser el primer que et va atreure del projecte?

Em va trucar el meu representant i em va dir: "Coneixes en Gervasio Deferr?". Jo li vaig dir que sí, que havia vist una entrevista seva a Jordi Wild. Ell em va dir: "Et volen veure, tant el director com la directora de càsting". Era una prova de cinc pàgines de monòleg, cinc escenes. Era una cosa molt forta. Vaig llegir el primer guió, em va encantar i vaig dir: "Això ha de ser meu". Gràcies a Déu, em van deixar poder interpretar-lo.

Com ha estat la feina directa amb el mateix Gervasio Deferr? T'ha donat molts consells per interpretar-lo? 

Ha estat disposat a tot, m'ha estat ajudant moltíssim en tot el que necessitava. El meu tracte amb ell va ser específic, ja que tota la primera part no vaig tenir gaire contacte amb ell, perquè és veritat que no m'ajudava gaire, m'intoxicava la part de jove. Ell, amb els anys, ha canviat molt. Llavors, no m'ajudava tenir-lo a prop. A la segona part, quan interpretava la part més adulta, aquí sí que passàvem molt de temps junts. El vaig esprémer al màxim i vaig poder gaudir de la seva companyia. 

Quina és la part de la seva personalitat que s'acosta més a tu?

És una mica "killer", bé, ell és força "killer". En l'obsessió, en la feina, en voler donar-ho tot. M'identifico una mica en això.

Quina creus que és la que menys s'assembla a tu?

Un busca dins d'un mateix i et trobes en tot. Si remenes al fons, realment et trobes en tot. No tinc medalles olímpiques.

A nivell personal, hi ha alguna lliçó que hagis après d'aquest personatge?

Moltes, sobretot un major coneixement de qui sóc. En general, en tots els projectes acostumes a aprendre molt, però Gervi m'ha donat el poder furgar i bussejar força a fons en el poder saber qui sóc i què sóc. 

Com a actor, què t'ha aportat aquest projecte?

Sense cap dubte, fins ara, és el projecte en què més he pogut aprendre. Per tot. Una persona des dels 18 fins als 40, on s'explica únicament ell. He pogut aprofundir "a full". Sempre treballo amb un coach, i el poder treballar diferents edats, corporalitat, la veu... La veu d'en Gervi la vaig estar treballant amb Isabel Pastor, que treballa en una universitat d'acting a Madrid. La veu d'en Gervi al llarg dels anys, la seva veu estant borratxo, xiuxiuejant... Tota aquesta feina com a actor, fa que m'endugui un aprenentatge increïble.

Hi ha alguna anècdota del rodatge que t'hagi marcat?

Sí. Hi va haver un dia terrorífic, en què tot anava fatal. A mi m'estava anant tot fatal. Havia de fer una caiguda, i en caure, em vaig tallar el peu. Em van posar sis punts, però vaig continuar gravant. Havia d'estar a terra i el gos m'havia de llepar, havia d'agafar la llauna del gos i posar-me-la a l'orella, perquè em llepés, mentre estava sagnant. 

Has necessitat alguna preparació física per a aquest personatge? Com l'has viscuda?

Sí, sobretot a la part jove, aconseguint més musculatura, per apropar-me al cos que tenia en Gervi. A la part adulta, ell va perdre moltíssim pes, i havia d'intentar apropar-me a la baixada de pes el màxim que pogués. 

Com has viscut el rodatge? Estava ben adaptat a les necessitats que tu tens com a actor?

Sí. Diagonal ho va fer molt bé, el toc cronològic, com estaven col·locades les escenes... El temps que hi havia... Com a actor em vaig sentir tranquil, no anàvem de pressa.

T'has sentit així sempre en tots els teus projectes o creus que els ritmes de treball últimament van molt ràpids?

De vegades sí. T'adones que tens unes set o vuit escenes diferents el mateix dia, i penses, com pot ser això? Però, bé, és el que hi ha. Al peu del canó.