Morre inesperadament l'actriu Verónica Echegui amb tan sols 42 anys

L'actriu madrilenya Verónica Echegui ha mort aquest diumenge a Madrid als 42 anys després d'una malaltia, segons van confirmar fonts properes al seu entorn. La intèrpret deixa rere seu una trajectòria marcada per la intensitat, l'autenticitat i un llegat que combina èxits populars amb projectes de risc artístic.

El seu darrer treball va ser la sèrie 'A muerte', estrenada a Apple TV+ i atresplayer el 2025,  on interpretava una dona que es retroba amb un antic amic malalt de cor. En entrevistes, reflexionava sobre la mort amb naturalitat i valentia, subratllant que parlar-ne era necessari en una societat que sovint l'oculta.

De fet, en una entrevista exclusiva per a TVeo, parlava sobre les seves pors, en relació amb la sèrie: "Tinc la que li toca al meu personatge: la por de créixer, la por de ser mare... O més aviat, la més complexa: la por d'estimar, la por de deixar-se, de sentir-se vulnerable"

Des de petita, Verónica Echegui tenia clar que volia ser actriu. Després d'acabar l'institut va ingressar a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid (RESAD), convençuda que l'escenari seria el seu lloc natural. Aquella convicció va trobar el seu punt d'inflexió el 2006, quan  va ser escollida entre milers d'aspirants per protagonitzar "Yo soy La Juani".

La pel·lícula, que va retratar el fenomen juvenil de principis dels 2000, va convertir Verónica Echegui en una cara reconeguda i li va obrir la porta a una nominació al Goya com a Millor Actriu Revelació.

Lluny de quedar encasellada, Verónica Echegui va construir una filmografia versàtil: des dels drames socials com "El patio de mi cárcel" a les històries d'abast internacional com "Katmandú, un espejo en el cielo". La seva capacitat de transformació li va valer diverses nominacions als Premis Goya i el reconeixement de festivals nacionals i internacionals.

En els darrers anys va demostrar el seu interès per projectes arriscats i diferents, com "Explota, explota" (2020), la comèdia romàntica "Jo no sóc aquesta" (2024) o la cinta distòpica "Justícia artificial" (2024).