Comunicat d'Anita Williams pel que ha passat després de tornar de les seves vacances

Anita Williams ha sorprès els seus seguidors amb un comunicat molt diferent dels habituals. Després de passar uns dies en una casa rural amb la seva família, la influencer va decidir utilitzar les seves xarxes socials per reflexionar sobre l’onada d’incendis que assola Espanya. Anita Williams ha destacat les mancances que, segons ella, es repeteixen en cada crisi.

Durant la seva escapada, Anita Williams va confessar que va estar pràcticament incomunicada: sense televisió, sense notícies i gairebé sense mirar el telèfon. Aquesta desconnexió, segons va explicar, li va recordar el que va viure a Hondures durant 'Supervivientes'. Però la tornada va ser un xoc: "La realitat és una altra", va escriure en conèixer l’abast dels incendis i les milers d’hectàrees devastades arreu del país.

En la seva publicació, va voler donar visibilitat a la tragèdia i al patiment dels afectats. "Incendis que continuen arrasant la nostra terra, famílies que ho han perdut tot, persones que estan patint i que necessiten tota la nostra força i suport. Cal utilitzar l’altaveu per a aquestes coses, així que m’he posat a escriure el que opino i això també es mereix estar al meu perfil", escrivia.

Més enllà del drama mediambiental, Anita Williams va aprofitar per assenyalar una constant en situacions d’emergència: la manca de recursos. Va recordar que no és un problema nou i que ja es va evidenciar durant la pandèmia: "Fa anys va començar amb la COVID. Ens faltava aire, ens faltaven llits, ens faltaven mans. Ens faltaven abraçades i ens sobrava soledat. La vida se’ns escapava darrere de les mascaretes i de xifres i, sempre la mateixa frase: faltaven mitjans. Fins quan?".

El seu missatge enllaça aquesta manca de mitjans amb altres episodis recents que han marcat el país, des de la borrasca Filomena fins a l’erupció del volcà de La Palma. La influencer va resumir el seu descontentament en una sèrie de preguntes que transmeten la frustració de veure com els desastres es repeteixen: "Fins quan permetrem que la història es repeteixi com un eco que no s’acaba mai? Fins quan normalitzarem la tragèdia com si fos part del calendari? Fins quan ens quedarem de braços plegats veient com tot crema, s’inunda o es congela?".