Morre l'emblemàtic actor Eusebio Poncela, conegut per 'La llei del desig'

L'actor Eusebio Poncela, un dels grans noms de la interpretació espanyola, ha mort a Madrid als 80 anys. Amb ell desapareix una figura que va saber transitar amb la mateixa força els escenaris teatrals, el cinema d'autor i la televisió, deixant empremta en la cultura del nostre país.

Nascut el 1945, Eusebio Poncela va iniciar la seva trajectòria al teatre a finals dels anys seixanta. Aviat va ser reconegut com un intèrpret de caràcter, amb una veu poderosa i una presència escènica que el va distingir des dels seus primers treballs. Va formar part de muntatges essencials de l'escena espanyola, com Maríana Pineda, Romeo i Julieta o Marat-Sade. Es va forjar com un actor versàtil, capaç de saltar del classicisme a l'experimentació amb naturalitat.

El cinema el va reclamar aviat i el va situar en papers que van marcar època. Eusebio Poncela va debutar a "La semana del asesino" (1972), d'Eloy de la Iglesia, i pocs anys després va assolir l'èxit amb "Arrebato" (1979), l'obra maleïda d'Iván Zulueta que amb el temps es va convertir en pel·lícula de culte. Tanmateix, el seu nom quedaria gravat per sempre gràcies a la seva col·laboració amb Pedro Almodóvar amb "Matador" i, sobretot, a "La ley del deseo" (1987).

Però si el teatre i el cinema li van donar prestigi, la televisió li va atorgar una dimensió popular i el va apropar al gran públic.  Va ser protagonista de 'Los gozos y las sombras' als anys vuitanta, una de les sèries més emblemàtiques de TVE. Dècades després, la seva versatilitat el va portar a incorporar-se a ficcions històriques i contemporànies: va donar vida al cardenal Cisneros a 'Isabel', va participar a 'Águila Roja' i més recentment a 'Merlí: Sapere Aude'. El 2025 va estrenar 'Matices', una producció de SkyShowtime en què interpretava el psiquiatre Tomás Marlow.

Eusebio Poncela mai es va acomodar en papers fàcils ni va buscar refugi en la correcció. Va voler explorar sempre territoris incòmodes, personatges contradictoris, emocions extremes. Aquesta inquietud el va convertir en un referent cultural que va transcendir la interpretació per esdevenir símbol d'una Espanya en transformació.