Les inesperades paraules de Sonsoles Ónega sobre el final de 'La família de la tele'

Sonsoles Ónega es prepara per reprendre les regnes de 'Y ahora Sonsoles' al setembre després del descans d'estiu. Durant aquests mesos, el programa ha estat en mans de Pepa Romero, mentre aprofitava per desconnectar. No obstant això, recentment, Sonsoles Ónega ha reflexionat sobre diferents aspectes de la televisió actual, des de la competència fins a la pressió de liderar la seva franja.

En una entrevista concedida a El Mundo, ha parlat directament de la cancel·lació de 'La familia de la tele': "A la tele, diuen que funciona un projecte de cada deu. No ho sé. Ho hem observat amb atenció, ho hem seguit amb interès i hem assistit al seu final amb la pena que provoca el final de qualsevol projecte".

"Això és així i m'és igual si estem parlant de TVE, de La Fábrica de la Tele o de 'La familia de la tele'. Darrere de cada programa hi ha companys i en cada company segur que tens un amic, un conegut o algú a qui expresses la tristesa que els projectes s'acabin", afegia la presentadora.

Més enllà d'aquesta reflexió, Sonsoles Ónega va parlar sense embuts del que implica ocupar la primera posició en audiències: "Mantenir el lideratge, que és una paraula que tampoc et pensis que m'emociona, genera molta més pressió i tensió que ser segon o tercer... Però hem vingut aquí a no decebre els meus caps i els espectadors, naturalment. A no decebre en general, que és una de les sensacions més terribles contra les quals lluito cada matí. No decebràs. És terrible, és un manament".

Pel que fa als mitjans amb els quals treballa a Atresmedia, va assegurar sentir-se recolzada: "No tinc cap pega". "Tot el contrari, el desplegament de mitjans a Atresmedia és envejable, tant, que hi ha vegades que no he sabut ni què fer-ne. Quan em diuen que demani és que no sé què demanar, és tremendo", va afegir.

Això sí, va reconèixer una assignatura pendent dins el magazín que condueix cada tarda: "He estat lluitant per un minut de cultura". Tot i així, va relativitzar aquesta qüestió explicant que "al final t'adones que en 180 minuts, que és el que tenim, pots col·locar molts missatges que no necessàriament van identificats com a cultura".